LA HISTÒRIA D'AHREN: CREIEU QUE ÉS INFÀNCIA?

Ací podeu veure un vídeo publicat a partir de la història d'una xiqueta anomenada Ahren, de 12 anys, que relata la seua vida davant un món d'injustícies.

Aquest tracta sobre les condicions de vida respecte al moviment obrer del segle XIX.

Esperem que vos agrade.

                    
                    

CREEU QUE EL LLEGAT ROMÀ HA PERDURAT AL LLARG DEL TEMPS?

Trobeu alguna semblança entre aquestes imatges?

     Amfiteatre romà Arena Nimes

             Plaça de bous de Màlaga

En el segle VIII a.C. Roma era una xicoteta ciutat. Uns segles després es va convertir en un gran Imperi estenent-se per tot el Mediterrani.

Gràcies a una sàvia organització política i a la creació de un poderós exercit, van ampliar el seu territori fins convertir-se en l’imperi  més important del món.

Els romans van arribar a la Península en el s. III a. de Crist i, després d’un llarg període de lluita, la van conquistar i la van colonitzar convertint-se en una província romana a la que van cridar  Hispania.

La romanització és el procés pel qual la llengua, les costums i la cultura romana és poc a poc assimilada pels hispans, durant el període del domini romà sobre la península.

Una vegada conquistada Hispania, els romans la van incorporar a l'Imperi Romà i van organitzar el seu territori per controlar-ho millor. Primer, van dividir Hispania en províncies cadascuna d'elles dirigida per un governador. El nombre de províncies va anar augmentant amb el pas del temps.

Primerament van ser dos, després van ser tres i al segle III d.C. els romans van dividir Hispania en cinc províncies: Bética, Lusitania, Taraconense, Gallaecia i Cartaginense. L’actual territori valencià va estar inclòs en la província Tarraconense.

Els romans van construir ciutats i una extensa xarxa de carreteres, anomenades calçades, que arribava fins a Roma, la capital de l’Imperi. En la nostra terra  van construir calçades com la via Augusta, i van fundar ciutats com Lucentum (Alicante), Saguntum (Sagunt) o Valentia (Valencia).

Els principals aspectes de la romanització van ser:
-La romanització va començar amb els legionaris, soldats romans que van transformar els poblats en ciutats.
-Els romans van transmetre la seua cultura a tot el territori conquistat.
-Van construir calçades, aqüeductes, temples, teatres, termes, amfiteatres...

-Van implantar en tot el territori les lleis de l’Imperi Romà. El dret romà.

-Els hispans van convertir el llatí en el seu dioma, solament va quedar l'euskera com a llengua anterior a la conquesta. També van canviar a les creences i religions romanes, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de tot l'Imperi Romà.

-La societat estava organitzada en persones lliures i esclaus.

-Els romans eren excel·lents constructors. Construïen amb dos nous materials: ciment i formigó. Decoraven els sòls i parets amb pintures i mosaics.

Per tant, el llegat romà és immens i el podem trobar en restes d’edificis i construccions i en molts altres aspectes de la nostra vida quotidiana, com ara el traçat urbanístic de les nostres ciutats, el calendari, les lleis, moltes expressions, etc.
Ací podeu veure un vídeo per conéixer un poquet més sobre la Hispania Romana:

LA LLENGUA

Voleu conéixer alguns exemples heretats directament de l'antiga civilització romana?

Els romans van transmetre la seua cultura a tot el territori conquistat.

La romanització va consistir, sobretot, en què per aquella Espanya, convertida en província (Hispania romana), es va extendre amb promptitud i summa facilitat l'idioma de Roma: el llatí.

La llengua llatina va aconseguir imposar-se a les altres llengües nacionals, excepte a l'euskera, per mitjà dels funcionaris, de l'exèrcit, de l'ensenyament i del culte religiós, però sobretot a través de les relacions comercials, ja que era la llengua universal als països del Mediterrani.

Els hispans van convertir el llatí, en el seu idioma. Va ser l’origen de nombroses llengües, ja que es va estendre per tot el seu territori transformant-se, pel contacte amb les llegües natives, en les actuals llengües, com el castellà, el català, el gallec, solament va quedar l’euskera com a llengua anterior a la conquesta.

Ací podeu veure alguns exemples:

Encara que ara es considera com un llenguatge mort, l’etimologia de paraules que usem a diari tenen els seus arrels en el llatí i per tant segueix present en la nostra cultura.

Ací podeu trobar alguns exemples de paraules en llatí que utilitcem actualment:

RELIGIÓ I CULTE: EL CRISTIANISME

Sabíeu que...

Una qüestió veritablement important en la Història del nostre país és la introducció al Cristianisme.

La religió politeista romana i, posteriorment el cristianisme es va difondre per l'Imperi Romà i també per Hispania.

En Palestina, una regió oriental de l'Imperi Romà, vivia el poble jueu, que conservava su religió, el judaisme.
Els jueus creien en un únic déu (Yahvé) i esperaven l'arribada d'un salvador: el Mesías. Alguns jueus van reconéixer a Jesús, nascut en Belén, com el Mesías esperat, el fill de Déu.
Jesús es va criar a Natzaret, un xicotet poble de Galilea, i als 30 anys va començar a predicar un nou missatge religiós.

La seua doctrina, el cristianisme, prometia la salvació eterna a tots els homes i dones de bona voluntat que practiquessin l'amor a Déu i al proïsme i que visqueren despresos de béns materials.

Jesús va morir crucificat quan tenia 33 anys, perquè ni les autoritats romans ni els jueus estaven d'acord amb el que predicava.

El cristianisme s'expandix per l'Imperi.

El cristianisme proclamava la igualtat entre totes les persones, foren amos o esclaus. A més, era contrari al culte de l'emperador.

Així doncs, la nova religió no agradava ni a les autoritats ni a les classes altes, però atreia als més humils.

Els primers cristians van ser perseguits i martiritzats. A poc a poc el cristianisme va ser acceptat i els cristians van deixar de ser perseguits.

Al segle IV l'emperador Constantino va autoritzar el cristianisme i, al cap d'uns anys ja era la religió oficial de l'Imperi.

Es sap que al final del segle I el cristianisme ja havia arribat a Hispania.

Ací podeu trobar més informació sobre la Història del Cristianisme a Espanya.

HISTÒRIA DEL CRISTIANISME A ESPANYA

LES CIUTATS

Perquè cregueu que eixa preciosa ciutat anomenada Lleó porta tal nom?

Perquè en principi allí s'assentà la Legio Gemina, origen de la ciutat que els romans anomenarien Legio i que ara coneixem per Lleó.

I eixa anava a ser una de les majors diferències amb l'Espanya preromana: que als antics toscs poblats, d'íbers com de celtes i celtíbers, es produirien modernes ciutats com les que creixien per tot l'Imperi Romà. Unes per transformació d'antigues poblacions preromanes; altres per fundació directa. I d'aquesta manera podeu trobar al mapa una sèrie de ciutats amb forta empremta romana, on encara podeu veure precioses restes d'aquella antiguitat: Tarraco (Tarragona) com Emérita (Mèrida); Legio (Lleó) com Lucus (Lugo). I també Cesarea Augusta (Saragossa), una ciutat alçada al començament del regnat del primer emperador romà, que per això porta el seu nom. Altres s'alçarien en punts estratègics del centre dels dos altiplans, com Toletum (Toledo) sobre el Tajo o com Asturica (Astorga) en l'altiplà superior. També tenim Cartagonova (Cartagena), Corduba (Còrdova), i altres moltes que seria molt llarg anar citant, encara que hi ha una que no la podeu oblidar: Hispalis (Sevilla).

 

Imatge de la Còrdova romana, on es pot veure el port:

Totes estes ciutats estaven comunicades amb Roma per calçades:

VIES I CARRETERES

Però els romans no es van limitar a alçar ciutats o a reconstruir antics poblats indígenes. Van fer molt més.

D'on han eixit les primeres vies que tenim actualment a Espanya?

Entre altres coses, els romans varen fer una cosa que seria vital per a ells, i aneu a comprendre-ho molt bé: les vies i carreteres, això és, les vies de comunicació que permeteren als romans arribar a totes parts. A pas de càrrega amb les seues legions, però també permetent viatjar als comerciants i, sobretot, transitar la cultura.

I d'això podeu vore molts exemples per les restes d'aquella Espanya romana, que encara queden per tot arreu. Anem a recordar-vos alguns, que segurament ja coneixereu o n'haureu sentit parlar. Així, entre les calçades, La Via de la Plata, que unia Hispalis (Sevilla) amb Asturica (Astorga), passant per Emerita (Mèrida) i per la mateixa Salmantica (Salamanca).

Sabieu que els enginyers romans van teixir a la península ibèrica una xarxa de més de 300 vies?  

Entre les principals i secundàries, comptaven en el seu conjunt amb una extensió superior als 8.500 km.

Principals vies d'Hispània:

 

La Ruta de la Plata era l'antiga via romana que travessava Hispània de nord a sud. Comunicava el territori dels asturs amb la fèrtil Bètica. Rep la seva denominació per ser la ruta que conduïa als rics jaciments aurífers i argentíferos del nord-oest hispà. Unia en el seu tram principal 2 ciutats fundades per August, Emerita Augusta (Mèrida) i Asturica Augusta (Astorga), poblades ambdues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres i asturs. Un ramal nord unia Astorga amb Gigia (Gijón) mitjançant Legio (Lleó), i un ramal sud feia el mateix des de Mèrida a Itàlica (prop de Sevilla) i després a Gades (Cadis). Des d'allà era ràpida la comunicació pel mar amb Roma. També travessava altres poblacions com Salmantica (Salamanca) i Norba Caesarina (Càceres). 

La Via Augusta era la via romana més llarga de la península ibèrica. Amb els seus prop de 1.500 km uneix els Pirineus amb Cadis, en el sud d'Espanya. L'emperador August va ordenar la seva rehabilitació amb el canvi d'era i li va donar el seu nom a aquesta via. Es va convertir en una important via de comunicació del comerç entre les ciutats, les províncies i els ports de la Mediterrània.

Com construien els romans aquestes calçades?

En la construcció d'una via, els romans el primer que feien era traçar el reccorregut que deuria seguir la carretara i excavaven dos petits canals que eren recoberts per dos fileres de pedres, quedant delimitada la seua amplitud. Després obrien un canal entre les dos fileres i posaven en el fons pedres sense argamassa (statumen). A continuació cobrien aquest primer estrat amb una grossa capa de sorra o grava, de vegades mesclada amb morter (rudus). Finalment col·locaven un revestiment format per pedres triturades (nucleus)  o per lloses de pedra (stratum). D'aquesta manera s'anaven construint les calçades:

ARQUITECTURA

I què podem dir de les construccions?

Els romans foren molt bons constructors. Estengueren per Espanya, afavorint en gran mesura el seu desenvolupament, les seues importants construccions. Varen entrar aviat en primer lloc per terres catalanes dels comtats de la Marca Hispànica on varen desenvolupar el seu primer romànic i es van estendre per la resta amb l'ajuda del Camí de Santiago i dels monestirs benedictins. Van deixar la seva empremta especialment en edificis religiosos (catedrals, esglésies, monestirs, claustres, ermites ...) que són els que han arribat al segle XXI millor o pitjor conservats, però es van construir també en aquest estil els monuments civils corresponents a la seva època, encara que de aquests últims es conserven bastants menys (ponts, palaus, castells, muralles i torres).

Sabíeu que moltes de les seues construccions perduren en l'actualitat?

Les basíliques, principalment construides com a casa real, es van edificar per tot l'Imperi i varen ser utilitzades per administrar justícia i ocupaven un lloc preferent en les ciutats. Els cristians aprofitaren la forma basilical i, en molts casos, els propis edificis romans per utilitzar com a recinte religiós oficial per a la celebració de la litúrgia.

Foro romano

La basílica de San Isidoro de Lleó:

 

I els ponts? No heu sentit dir en molts llocs "aquest és un pont romà"? Que aquests són i encara es conserven el famós pont que creua el Tormes, en Salamanca, o el pont d'Alcàntara que franqueja el Tajo. I fixeu-se bé: aquest era tan important, tan important, que el propi emperador Carles V el va manar reforçar i embellir mil anys més tart. Però haviem parlat de les ciutats romanes. Què ens queda d'elles amb tantes urbanitzacions recents? Les muralles! Aneu a Lleó, aneu a Lugo. Allí les podeu veure encara. A les de Lugo fins i tot tan ben conservades que, com eren tan àmplies, permeten als lucences tindre allí un bell passeig.

Pont romà sobre el riu Guadiana (Mèrida)

Pont romà de Salamanca

Coneixeu la típica forma semicircular dels teatres? No recordeu haver-ne vist cap?

El teatre romà va ser una construcció típica de l'Imperi, en totes les províncies, amb la finalitat d'interpretació d'obres dramàtiques gregues i llatines. Els teatres romans que podem en l'actualitat a Espanya són: el Teatre romà de Càdis, el de Cartagena, el de Còrdova, Màlaga, Mèrida, Sagunt, Sarragossa, entre altres. A continuació podem veure'n alguns d'ells:

Teatre romà de Cadis.

 

Teatre romà de Màlaga

  

Teatre romà de Mèrida

Sabeu què són els amfiteatres? Un amfiteatre és un tipus de lloc públic de la civilització romana, utilitzat per acollir espectacles i jocs (munera, lluita de gladiadors i venationes, lluita d'animals, ...).
A que sona com si fóra un tipus de teatre? Doncs, a part de la seva funció, la diferència més notòria entre un amfiteatre i un teatre romà clàssic, és que l'amfiteatre té forma circular o ovalada, mentre que el teatre és semicircular. 

A Espanya podem vore alguns amfiteatres com l'amfiteatre de Segòbriga a Cuenca, el de Cartagena, el de Còrova, el de Mèrida i l'amfiteatre de Tarraco (Tarragona).

 

 Amfiteatre de Tarraco (Tarragona)

 

Amfiteatre de Segòbriga (Cuenca)

I els circs que tant vos agraden, d'on han eixit? Aquests eren utilitzats per les carreteres de carros tirats per cavalls, que eren l'esport més popular de Roma i agradava a totes les classes socials. En els circs també es feien representacions que glorificaven els esdeveniments de l'Imperi, com batalles navals, per a això el circ era omplert d'aigua, tenien forma de ferradura, inspirats en els hipòdroms i estadis grecs, però molt més gran. Cal diferenciar-lo de l'amfiteatre, sent utilitzat per a espectacles de carreteres i per la seua forma el·líptica.

Podem trobar el circ romà de Mèrida, el circ romà de Tarraco (Tarragona), circ romà de Calahorra (Granada), circ romà de Toledo, circ Romà de Segòbriga (Cuenca) i circ romà d'Alhambra (Ciutat Real).

Circ romà de Mèrida

També podem parlar dels aqüeductes. Eren canals artificials que permitien transportar aigua contínuament desde llocs remots fins a les ciutats romanes. Els enginyers romans, gràcies fonamentalment al seu ús del formigó, van ser els que van posar a punt tècniques que es van poder generalitzar per totes les ciutats de la Mediterrània. Amb tot, els factors tècnics no van ser els únics que van contribuir a difondre aquest tipus d'obres, va fer falta també la unitat política de l'Imperi i l'existència d'un sistema econòmic fort que creés les condicions per al desenvolupament urbà.

Alguns dels aqüeductes més importants a Espanya són:

Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona)

 

Aqüeducte dels Miracles (Mèrida)

Aqüeducte de Penya Tallada (Província de València)

Per acabar, podeu veure un vídeo sobre l'arquitectura romànica i tot el que ens ha aportat:

LA MONEDA I EL CALENDARI

No hi ha cap altra civilització que haja despertat tant interés a través de la història, com ho ha estat l'Imperi Romà després de la seva caiguda i dissolució. A més de la seva dilatada durada en el temps i extraordinària dimensió territorial, sorprén especialment que sorgís d'un llogaret de pastors establerta en un tàlveg pantanós a la vora del Tiber. Com van poder aquells miserables ramaders aixecar una civilització política i tecnològicament tan avançada com perquè el seu lloc d'origen, Roma, arribés a ser conegut en l'antiguitat com el melic del món? Una de les formes per conéixer aquest imperi serà a través de la història que guarden les monedes encunyades en aquesta època.

La base monetària estava basada en una única moneda, heretada de romans i bizantins, el Tremissis o trient (terç de sòlid auri).
Moneda de Trajano: El regnat de Trajano és poc conegut, però les seves monedes són riques en fets històrics. Aquesta és una de les seves monedes originals:

   

En l'interval del cinquè al sisè consolat, Trajano va ordenar grans obres de neteja i millora de les canalitzacions de Roma, va engrandir i embellir el circ, va fer construir diversos temples, va tendir un nou pont sobre el Danubi, etc. A la fí del sisè consolat va fer construir el Fòrum i la basílica Ulpiana. Pel que fa a altres fets gravat en moneda, Plini relata que Trajano va proveir a l'educació i les necessitats de cinc mil nens, va conquistar la Partia, va imposar-hi al rei Partamaspacio, i a més va sotmetre l'Armènia i la Mesopotàmia a la llei del poble romà.

Moneda de Gordiano:
         

Calendari: La idea de dividir el temps en dies, setmanes, mesos i anys no és originalment romana. No obstant això, el calendari que utilitzem actualment (Gregorià) té la seva base en el qual Juli Cèsar va implantar a Roma i que es va cridar, en el seu honor, Juliano. Es va basar en el moviment del Sol, de manera que es van acabar amb els desfasaments entre les estacions i les seves dates astronòmiques. A més, va crear els anys de traspàs.

Per veure de quina manera quedaria dividit el calendari podeu accedir al següent enllaç: 

EL CALENDARI